I si el passat truqués a la porta?

Crítica de Göteborg, de Jordi Casanovas

Qui no s'ha preguntat mai què hauria passat si hagués fet una altra passa? Göteborg agafa aquesta pregunta incòmoda, la posa al mig de l'escenari i no la deixa anar. Jordi Casanovas ha escrit i dirigit una història d'amor que no demana permís per remoure res.

Trenta-dos anys després d'un viatge de fi de curs a Göteborg que va acabar en ruptura, la Paula es presenta a casa del Sergi amb un vell diari i una sola nit per reconstruir què va passar. Amb aquesta premissa tan senzilla, l'obra posa en escena els dos temps de l'amor. D'una banda hi ha el jove, frenètic, sense embuts, que ho dona tot sense pensar. De l'altra, l'adult, més caut i més racional, que ha après a protegir-se a còpia de pèrdues. Els dos conviuen sobre l'escenari i es miren a la cara.

Aquí és on l'obra guanya. Maria Molins i Roger Coma sostenen un duel d'adults sense abaixar mai la guàrdia, però l'espectacle bat gràcies als joves Berta Rabascall i Jan Mediavilla, que quan els filtres s'evaporen fan que tot sigui més de veritat. Quan ells dos ocupen l'escena, la sala deixa de ser una sala i passa a ser l'adolescència de qualsevol.

Göteborg no inventa res. És un melodrama romàntic de manual, i el gir final no sorprèn qui conegui el gènere. Però no cal. La força de l'obra és la veritat dels intèrprets i la precisió amb què toca allò que tothom porta dins: el record que hem retocat, la decisió que no vam prendre i la sospita que l'altre ho recorda d'una altra manera.

Aquest és un teatre que s'ha de veure en directe, perquè la memòria es contagia entre la gent asseguda a les butaques i res de tot això arriba igual per una pantalla. Si l'obra torna a un teatre prop teu, ves-hi. Sortiràs amb ganes de trucar a algú que fa anys que no veus.