Hilari(um): l'art que accepta desaparèixer

Quan el paisatge és l'obra: Hilari(um), el festival que fa art enmig del bosc

A tocar de Cardedeu, entre camps, turons i alzinars, hi ha una ermita que durant dies es converteix en galeria a cel obert. És l'ermita de Sant Hilari, i al seu voltant el festival Hilarium plantea un diàleg entre natura i art per repensar la relació que tenim amb el medi i el territori, i fa servir l'art com a llenguatge per parlar i reflexionar.

El marc és poc habitual per a un festival. L'entorn és un paratge a prop del nucli urbà, envoltat de camps, feixes, corriols, pins i alzines, masies i una pagesia arrelada a la terra. Aquí no hi ha parets blanques ni vitrines: el visitant fa un recorregut a peu d'instal·lació en instal·lació, i el camí és part de l'experiència. L'objectiu declarat és difondre noves mirades de les arts visuals a la comarca.

Què és el land art?

El festival es descriu com a festival de land art i d'instal·lacions efímeres, i val la pena explicar què vol dir. El land art és un moviment que va néixer als Estats Units a finals dels anys seixanta, en què l'obra i el paisatge estan estretament units: l'escultura no s'hi col·loca, sinó que el paisatge és el mateix mitjà de creació. Els artistes treballen en llocs naturals i oberts, amb materials que ofereix la mateixa natura, i sovint deixen les peces allà on les han instal·lat, de manera que l'erosió i el pas del temps les van transformant fins que tornen a integrar-se al territori. Els noms de referència, segons el mateix festival, són Robert Smithson i Andy Goldsworthy.

Aquest caràcter efímer és el que dona sentit al festival. Una obra feta per desaparèixer ens recorda que el paisatge no és un decorat estàtic, sinó una cosa viva que canvia, i que l'art no sempre ha de durar per quedar.

Una història en tres edicions

Hilari(um) va néixer el 2022 i s'ha repetit el 2024 i el 2026, que és la tercera edició. Entremig, el 2025 va incorporar un programa de residències d'artistes i tallers familiars. La seva petjada, a més, no s'esgota amb el festival: una obra de Jofre Sebastian, participant de l'edició de 2024, es va inaugurar a l'octubre de 2025 al jardí del museu de Cardedeu. El festival, doncs, deixa rastre en el territori que l'acull.

L'edició de 2026

Enguany el cartell reuneix artistes de diferents disciplines i recorreguts: Anna Cornet, Gabriela Soffer, Diego g., Atlas Anell, Jesús Rodríguez, Manu vb Tintoré, Núria Duran, Olga Solà, Pol Valls, Francesc Ginestà i Roger Martí. A més, el web preveu un apartat comunitari, ComunHilarium, que reforça la voluntat de fer del festival un lloc de trobada i no només d'exposició.

El programa també s'obre a la música i a altres arts. Entre les col·laboracions que consten als crèdits hi ha el festival Tastautors, Four to Jazz, Afrobasc, DJs, Perejaume i el fons audiovisual del MACBA, que mostren una xarxa cultural més àmplia del que podria semblar des de fora. L'organitza l'Ajuntament de Cardedeu, amb el suport de la Diputació i la Generalitat.

Un lloc amb història pròpia

El paratge de Sant Hilari ja era un punt de trobada molt abans del festival: cada gener hi té lloc l'Aplec de Sant Hilari, una de les celebracions populars més estimades de la vila, amb missa, cantada de goigs i fogueres. Hilari(um) hi afegeix una capa contemporània sense trencar el caràcter del lloc: allà on es feia comunitat al voltant de la tradició, ara es fa al voltant de l'art.

Com s'hi arriba

La manera més coherent de visitar-lo és sense cotxe. Cardedeu té parada de la línia R2N de Rodalies, i des del poble es pot anar a Sant Hilari a peu o en bicicleta de muntanya; també hi ha busos que s'hi acosten. Caminar-hi, d'altra banda, forma part de la manera com el festival entén el territori.