Trist espectacle.

Aquest passat dimecres una tristesa recorria el meu cos. Era tanta la tristesa, que m’havia quedat sense paraules per expressar-la…

Observant tal esdeveniment el meu cap, va fer una associació d’idees i va recordar una cançó. La cantaven els Pets. Es diu “Has Canviat”, i tot i que mai va passar a l’història, com un dels grans temes dels Pets, sempre em va atraure la seva lletra contundent. Aquí la teniu…

HAS CANVIAT, Els Pets:

“Amb el teu trajo de pana,

el Destino sota el braç

i les xolles que et tapaven les orelles.

Anaves de “mani” en “mani”,

sempre sorties calent

i a la nit, mentre sopaves, posaves la BBC.

Volies tenir el dret de fer servir el català;

tants cops vas demanar el canvi que ara

amb l´exemple has predicat.

I és que tu has canviat;

si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

No tens temps ja per revistes,

sempre vas encoloniat

i els mitjons ara et fan joc amb la corbata.

Dius que vols més policia,

si per tu fos ben aviat

a la boca el carnet tots ja portaríem.

Per fi tens una altra llengua per defensar;

procura que res no canviï massa

o et trobaràs aturat.

I és que tu has canviat;

si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

En el fons sé que per dintre et sents enganyat;

què se n´ha fet de la ideologia

que ràpid has enterrat?

I és que tu has canviat;

si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx”