Dia 20: Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi
- Sergi Palau
- Apr 2, 2020
- 2 min de lectura
Actualitzat: Jan 11, 2023

Estem en un bucle, és com el dia de la marmota però sense el dia de la marmota. És un timelapse lent on cada dia surt el sol i es pon pel mateix lloc i passen coses molt semblants per no dir repetitives. Començo a sentir-me un robot disfressat d'humà. Necessito vibrar, necessito sentir. Per això, avui influenciat pel disc de The Limiñanas d'ahir he rescatat un dels meus discs preferits. No és cap altre que el d'en Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi. Un treball discogràfic editat per DiscMedi l'any 2011. Una proposta musical més que singular. Una simbiosi artística que aconsegueix arrodonir un àlbum de set betes. Un llarga durada amb identitat pròpia.
Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi engendren una mescla d'universos sonors únics amb vida pròpia. Un treball amb el repertori d'en Comelade tot passat pel sedàs d'una cobla 2.0. Una cobla que no para de reinventar-se i de renovar el so tradicional. Possiblement estem, al meu entendre, davant del treball discogràfic més espectacular de panorama musical català. No només per esdevenir una proposta insòlita sinó per ser a més una proposta amb caràcter.
Mengen a part cançons com "Sense ressó del dring" inspirada en una poesia d'en Salvat Papasseit o el "Bolero del Raval" on t'apropen a les bandes municipals valencianes tot contraposant-ho amb els teclats d'un Comelades disfrassat de Michael Nyman o "Sardana dels desemparats" amb el colofó d'un Pau Riba fent de Riba com a cameo d'una cançó superlativa que suposa un poema oníric de la mateixa sardana.
Un treball d'envelat de festa major. Un disc on en Comelade construeix les notes per un aplec subversiu digne d'una pintura d'en Dalí. Tot plegat és una clatellada a la tradició com a quelcom estàtic. Una bufetada a la cobla estancada. Melodies, acords i tonades tradicionals però extraordinaries. Cançons que harmonitzen un combat poètic entre la cobla més surrealista dels nostres temps vers el Pascal Comelade més nostrat. Tuba, fiscorn i tenora meclats en una Jam session de fantasia de cobla futurista que evoca els elements virtuosos d'aquest petit tros de terra on vivim.
El podeu escoltar a Spotify
.png)



Comentaris