Dia 19: The Limiñanas

No vol sortir el sol. Són dies monocolors i repetitius. Dies grisos sense gaire més color. Dies sense poder contemplar més enllà del paradís funest que es veu per la finestra. Avui doncs, hem de prendre riscos. Avui he anat a la cerca del meu rebost musical i he trobat una proposta que tenia guardada per una escolta tranquil·la i relaxada. Vaga referència tenia d'aquest grup més enllà de la de mantenir una relació artística profunda amb el mestre Comelade. Avui he escollit The Limiñanas. Una formació de Cabestany, prop de Perpinyà. I he escollit el seu disc Malamore, que van editar el 2016. Malamore és el cinquè disc d'estudi de la banda. Un àlbum de rock psicodèlic o "psycho garage" com alguns especialistes i entesos en la matèria el qualifiquen.

El duet de germans (Lionel i Maire) Limiñanas presenten un treball discogràfic amb dotze cançons. Un llarga durada d'uns quaranta minuts que projecten un univers sonor oníric que et fan gaudir de fantasies musicals singulars. Ritmes compassats i veus penetrants. Els germans Limiñanas mostren un gran domini a l'hora de crear ambients musicals foscos i opacs però que a la vegada desprenen encant. A voltes és com si estiguéssim present en un d'aquells espectacles protagonitzat per mentalistes que et volen capgirar la teva percepció de la realitat. A voltes The Limiñanas es transformen com una droga amable, de la qual sents una grata addicció. Capaços de crear tonades hipnotitzadores i perturbadores, els de Cabestany són uns autèntics genis de la creació d'ambient sonors místics.

Fugint de tot focus i tot centre d'atenció, el germans Limiñanas, executen un àlbum de notable qualitat. Més que interessant per tot aquells amants del rock psicodèlic i dels universos subterranis. The Limiñanas són molt és que elegants, són un músics refinats que presenten un treball rodó. Una tonada dolça d'actitud rebel i inconformista de mena. Una banda sonora imprescindible per aquests dies tan poc assolellats.

El podeu escoltar a Spotify