Dia 13: The Cure

Dijous sense ser el dijous de sempre. Dijous i Granollers sense mercat municipal. Avui dijous ha sortit el sol, però no ha defallit el fred. Potser no seria un dia fosc en sí mateix, però sí un dia ideal per l'escolta atenta i mesurada de tot un clàssic, Desintegration, dels britànics The Cure. La veritat és que posar-se a escriure quelcom que ja no s'hagi escrit sobre The Cure i sobre el que suposar el seu vuitè treball discogràfic de Roberth Smith & company resulta complex i la vegada no ajudaria a millorar la literatura sobre aquest LP del 1989.

Avui he escollit aquest disc fosc i funest, per què sobre The Cure n'he escoltat molts singles, però pocs discs o treball discogràfics sencers amb certa assiduïtat. Tenia aquest disc a la prestatgeria on reposa la meva discografia de vinils, i avui m'hi he llençat de cap. Disc que retorna a l'ambient gòtic tant per ambient com per temàtica i un disc icònic per molts amants de la formació de culte liderada per Roberth Smith.

D'aquest disc en van sorgir quatre singles Lullaby, Fascination Street, Lovesong i Pictures of you, quatre cançons en majúscules, que sumades a les vuit restants fan d'aquest Desintegration un LP que hauria d'estar a totes les prestatgeries de qualsevol amant de la música en general.

Un treball discogràfic que et transporta per universos tenebrosos, somnis foscos i fantasies obscures. Disc que genera una sonoritat gens abrupta, però tampoc gens continguda. Acords i melodies genuïns i únics, capaços de crear un món que atrapa i t'atrapa i no et deixa marxar. Robert Smith i els seus signen una obra mestra, que per a molts ha esdevingut i esdevé més que una obra de culte.

El podeu escoltar a Spotify