Dia 12: Illinoise

Seguim confinats, avui finestres tancades i persianes abaixades. Dia de fred i núvol. Sembla que ha tornat l'hivern i ja no sigui primavera, però no detura cap tipus de temps la nostra dèria diària de confinar-nos musicalment. Som dimecres i hem tornat a engegar els nostres altaveus. Avui hem intentat recórrer i descobrir una mica més el món underground i subterrani que hi ha en aquest nostrat país. Avui hem escollit Illinoise, una formació de punkrock de Vidreres que sempre s'han mogut entre el post-hardcore i el noise, que si l'excepcionalitat actual permet podrem gaudir-los a Granollers en el proper festival MiniBeat. Si ahir expressàvem la nostra gratitud vers el primer disc de Fontaines DC, avui esclatem cofois davant el darrer disc d'Illinoise anomenat 166 que la banda gironina va publicar el passat 2019.

Aquest darrer treball és el primer de la formació vidrienca on s'intercalen temes i cançons en llengua catalana i llengua anglesa. Editat per Saltamarges (edició en vinil), Ojalä Me Muera Recoords i Filferro Records. Un llarga durada carregat de rock punyent, enèrgic i elèctric. Energia a cabassos, música feta amb el cor sense cap mena de pretensió. Influenciats pel rock i hardcore dels noranta i seguint la filosofia del Diy. Aquest 166 és el seu quart disc, 9 cançons amb contundència, mostrant-se tal com rajen. 30 minuts que traspuen actitud, però a la vegada transmeten les ganes de buscar un so distingit.

A Illinoise els agradar tocar a llocs petits. No els cal cap mena d’infraestructura, tan sols un parell d’altaveus i una bombeta per fer una mica de llum. Els apassiona tocar per a col·lectius i associacions que lluiten dia a dia per fer que la cultura i la música no sigui arreu el mateix...  Així doncs llarga vida al projecte musical d'Illinoise!

El podeu escoltar a Spotify