Cançó quotidiana vs cançó descarada.

El passat divendres al GRA, el Cicle de Cants i Autors oferia un plat de cançó d’autor suculent. Un recital que contraposava la quotidianitat amb l’atreviment. La funció de divendres passat va significar la tercera jornada del festival, una jornada que va reunir a dalt de l’escenari La Iaia i la Maria Coma, sense cap mena de dubte les revelacions de l’any de la cançó catalana.

Obria el recital la proposta musical vigatana, La Iaia, que presentava el seu primer disc, “El meu vaixell”. La iaia és un projecte orgànic, canviant i dinàmic que es desenvolupa a l’òrbita d’Ernest Crusats a partir de les seves inquietuds poètico-musicals. Així és com es descriu La Iaia ella mateixa.

Aquesta nit de divendres, La Iaia, estava acompanyada de baix i bateria. La proposta musical vigatana va presentar-se a Granollers amb un estil senzill però a la vegada elegant. La Iaia es mou entre la quotidianitat d’allò més casolana i la senzillesa del so més cuidat. Aquesta és una proposta que pren força i terreny en el panorama musical del país. Una formació novella, però que ja està treballant de cara al futur més immediat. La Iaia sembla que ja està cuinant noves cançons. Si sentiu curiositat per entrar en la quotidianitat musical d’aquesta proposta, podeu escoltar-la a la xarxa o en els seus pròxims recitals. Deixeu-vos endur.

Per altra banda, Maria Coma representava l’aposta per la música més emergent del país. La veu angelical de la cantant barcelonina va obrir la segona part del recital. Maria Coma va oferir tot el seu ventall d’habilitats vocals a la vegada que també va mostrar la seva destresa als teclats. La meitat d’u_mä és en l’actualitat una de les veus més espectaculars del panorama musical (artista de la qual ja n’he parlat aquí). Acompanyat d’un esplèndid Pau Vallvé a la bateria i d’un immens Jordi Lanuza al baix, la Maria Coma va oferir un repertori basat en el seu darrer treball “Linòleum”, senzillament ens va oferir un recital grandiós. L’artista barcelonina representa una veu que camina entre la suavitat i la fermesa d’una manera simple i clara. Alguns crítics i entesos la comparen amb la celestial islandesa Björk. Encara que a un no li agraden les comparacions, ha de reconèixer que si més no, la proposta musical que presenta la jove cantant és particular, descarada i magistral. Maria Coma és d’aquelles cantants que mereixen una audició a consciència per després poder-la digerir amb tota la tranquil·litat del món. La gran sort que té el país, és la joventut de la Maria Coma. Ens esperen molts anys de cançons elegants. Temps al temps…

Encara abduït pel “Linòleum” de la Maria Coma, us deixo un videoclip de la cantant barcelonina. Gaudiu-lo!