Dia 6: Roger Mas

Dia terrenal. Avui hem escoltat un dels millors discs de la cançó en llengua catalana: “Les cançons tel·luríques” d’en Roger Mas. Aquest disc em desperta mística. Una obra mestra tot versant en Verdaguer. So de tenora que fa trempar de valent. És un disc molt bèstia! Menció apart, mereix tot el treball a nivell d’acords que hi fa mestre Guitó. Si us plau escolteu aquesta obra d’art majúscula. Si he de triar-ne una cançó aquesta és “Caminant” (musicant un poema del mossèn).

Catalunya ha estat terra de veus singulars que han marcat territori en l'estètica de la cançó. El fil conductor ens du fins a Roger Mas, l'exponent més destacat d'una nova escena en plena eclosió; un creador únic amb gruix poètic i generoses dosis de gosadia. Després de discos destacats com ‘dp' i ‘Mística domèstica', el cantant i guitarrista de Solsona presenta ‘Les cançons tel•lúriques', la seva obra més ambiciosa, on es troba a sí mateix tot adaptant textos de Jacint Verdaguer amb instrumentacions riques, que formulen complicitats amb el folk i el jazz. L'obra de maduresa d'un artista que ja no pot ser ignorat.

Font: l'Auditori

El podeu escoltar a Spotify