Dia 11: Fontaines DC

Avui he obert la finestra i he decidit obrir comportes, obrir també la mirada musical i deixar-me delectar per algunes bandes i propostes que tenia recollides i en "stand by" en el meu spotify. Feia temps que tenia pendent una escolta profunda i seriosa del disc de debut dels irlandesos Fontaines DC. Una banda dublinesa joveníssima que alguns cataloguen de postpunk. Una formació que ja havia llençat alguns singles més que interessants i que han quedat recollits en aquest debut discogràfic anomenat Dogrel, un llarga durada elegant, amb un so que a voltes fosqueja però a la vegada es mostra dolç i enèrgic. Treball produït per Dan Carey (Franz Ferdinand, Kate Tempest) que col·loca a la banda no com una oportunitat o una formació emergent sinó com una realitat inapel·lable sobretot dins del món anglosaxó.

Una banda que ja en el seu primer disc mostren caràcter, contundència i fins i tot un "savoir-faire" que espanta. Un treball que navega per melodies i acords ben distants, però ben acompanyats vocalment en tot moment.

Fontaines DC són d'aquelles grates sorpreses que un té i que l'ajuden a creure amb això de les xarxes socials culturals i musicals, en la descoberta de joies singulars. De fet ha estat tan gran la sorpresa a l'hora de fer la primera escolta, que, sense cap mena de dubte, servidor intentarà aconseguir com sigui una còpia de l'edició en vinil d'aquest discàs. És més, de fet un ja espera el nou disc d'aquesta jove banda, per què de veritat que el seu so fresc i afalagador generen certa addicció musical.

El podeu escoltar a Spotify